Anàlisi dels determinants dels nivells d'escolarització en l'ensenyament postobligatori

Abstract

La economía balear adolece de una serie de debilidades estructurales sobre las que conviene investigar. Entre ellas figura el bajo nivel de formación de la población, debido a las bajas tasas de escolarización post-obligatoria, tanto de la educación universitaria como de la no universitaria. En este trabajo analizamos los determinantes que influyen en la toma de decisiones de los estudiantes a la hora de decidir si realizar estudios de enseñanza post-obligatoria y nos centramos en los factores subjetivos revelados por los estudiantes. Los principales resultados del estudio revelan lo siguiente. En primer lugar, una inmensa mayoría de los encuestados (un 95 por ciento) manifiestan querer seguir estudiando después de la enseñanza obligatoria, lo que contrasta con las tasas de escolarización reales observadas a los 17 años para la población balear. En segundo lugar, que los alumnos que tienen más probabilidad de seguir estudiando son los que tienen padres con una cierta capacidad económica para poder financiar los estudios de sus hijos, los que están mejor informados y los que tienen mejores resultados académicos. En tercer lugar, solo una pequeña minoría de los estudiantes (un 4 por ciento) alega tener problemas económicos para poder realizar estudios universitarios.

L'economia balear pateix d'una sèrie de debilitats estructurals sobre les quals convé investigar. Entre elles, figura el baix nivell de formació de la població, a causa de les baixes taxes d'escolarització postobligatòria, tant de l'educació universitària com de la no universitària. En aquest treball analitzem els determinants que influeixen en la presa de decisions dels estudiants a l'hora de decidir si realitzar estudis d'ensenyament postobligatori i ens centrarem en els factors subjectius revelats pels estudiants. Els principals resultats de l'estudi revelen el següent. En primer lloc, una immensa majoria dels enquestats (un 95 per cent) manifesten voler seguir estudiant després de l'ensenyament obligatori, fet que contrasta amb les taxes d'escolarització reals observades als 17 anys per a la població balear. En segon lloc, que els alumnes que tenen més probabilitat de seguir estudiant són els que tenen pares amb una certa capacitat econòmica per poder finançar els estudis dels fills, els que estan més ben informats i els que tenen més bons resultats acadèmics. En tercer lloc, només una petita minoria dels estudiants (un 4 per cent) al.leguen tenir problemes econòmics per poder realitzar estudis universitaris.