Prácticas de fisioterapia para fomentar la participación del alumnado con discapacidad en la escuela ordinaria

Abstract

Se analiza cómo la figura del fisioterapeuta puede ayudar a la inclusión del alumnado con discapacidad en el entorno educativo ordinario. Se destacan tres grandes áreas de interés: la consideración biopsicosocial de salud propuesta por OMS (CIF, 2001 y CIF-NJ, 2007), el estudio de los principios e investigaciones sobre el control y el aprendizaje motor, y el modelo de aproximación propuesto por los servicios centrados en la familia. A través de una metodología cualitativa se observan las prácticas y métodos de trabajo de los fisioterapeutas que trabajan en centros de educación primaria ordinarios de las Islas Baleares. Participan también en el estudio los tutores de primaria de dichos centros, a quienes se les practicó una encuesta. Tras el análisis de los datos recogidos se proponen ocho indicadores para analizar la intervención del fisioterapeuta: planteamiento del objetivo, ubicación de la intervención, modo de provisión, modificación del entorno, planificación y/o programación, valoración, colaboración con otros profesionales y/o familiares y carácter de los acuerdos pactados. Los resultados revelan que la fisioterapia es una herramienta esencial para fomentar la participación de los alumnos con movilidad reducida en la vida escolar. Así mismo, el fisioterapeuta puede y debe dirigir su actuación a eliminar barreras y facilitar la participación de este alumnado en las actividades propias del entorno educativo. En conclusión, se apunta que el fisioterapeuta actúa, en este contexto, como figura de apoyo educativo para la inclusión, fomentando las oportunidades de aprendizaje del alumnado con movilidad reducida. Se aúnan así los conceptos de fisioterapia y pedagogía para conseguir integrar la diversidad en las aulas.

S'analitza com la figura del fisioterapeuta pot ajudar a la inclusió de l'alumnat amb discapacitat en l'entorn educatiu ordinari. Es destaquen tres grans àrees d'interès: la consideració biopsicosocial de salut proposada per OMS (CIF, 2001 i CIF-NJ, 2007), l'estudi dels principis i recerques sobre el control i l'aprenentatge motor, i el model d'aproximació proposat pels serveis centrats en la família. A través d'una metodologia qualitativa s'observen les pràctiques i mètodes de treball dels fisioterapeutes que treballen en centres d'educació primària ordinaris de les Illes Balears. Participen també en l'estudi els tutors de primària d'aquests centres, als qui se'ls va practicar una enquesta. Després de l'anàlisi de les dades recollides es proposen vuit indicadors per a analitzar la intervenció del fisioterapeuta: plantejament de l'objectiu, ubicació de la intervenció, manera de provisió, modificació de l'entorn, planificació i/o programació, valoració, col·laboració amb altres professionals i/o familiars i caràcter dels acords pactats. Els resultats revelen que la fisioteràpia és una eina essencial per a fomentar la participació dels alumnes amb mobilitat reduïda en la vida escolar. Així mateix, el fisioterapeuta pot i ha de dirigir la seva actuació a eliminar barreres i facilitar la participació d'aquest alumnat en les activitats pròpies de l'entorn educatiu. En conclusió, s'apunta que el fisioterapeuta actua, en aquest context, com a figura de suport educatiu per a la inclusió, fomentant les oportunitats d'aprenentatge de l'alumnat amb mobilitat reduïda. Es conjuminen així els conceptes de fisioteràpia i pedagogia per a aconseguir integrar la diversitat a les aules.