Experiencia histórica de la cooperación entre el Reino de España y la Federación de Rusia en el campo de la política educativa y lingüística (1991-2019)

Abstract

Se analiza la experiencia histórica de cooperación entre Rusia y España en el campo de la política lingüística y educativa entre 1991 y 2019. En primer lugar se abordan los fundamentos jurídicos de la cooperación humanitaria entre Rusia y España, estudiando las relaciones políticas y culturales entre ambos países desde una perspectiva histórica. A continuación se presentan las direcciones principales de la relación universitaria entre España y Rusia en la actualidad, como son los programas de movilidad para estudiantes, investigadores y docentes (por ejemplo, el programa Erasmus+), los programas de estudios conjuntos de grado, máster y doctorado, o los programas de estudios conjuntos para la formación complementaria. Así mismo, se ahonda en la interacción entre Rusia y España en el campo de la cultura y de la promoción lingüística, analizando el papel de las instituciones públicas de ambos países y prestando especial atención al caso del Instituto Ramón Llull. A nivel metodológico se aplica el método sistémico y técnicas de investigación histórica, como el análisis y síntesis. Se consulta un amplio abanico de fuentes en ruso, español e inglés, entre las cuales se destacan documentos jurídicos y normativos, documentación de organismos estatales y educativos de Rusia y España y documentos personales, como memorias o autobiografías de figuras históricas, políticos y diplomáticos. En las conclusiones se señala que la participación de estudiantes y docentes rusos en España es más activa que la de sus homólogos españoles, tanto a través de los programas de intercambio como de las dobles titulaciones. Finalmente, se afirma que la relación ruso-española en el campo de la política educativa y lingüística cuenta con importantes raíces históricas y que, en la actualidad, goza de un sólido marco jurídico.

S'analitza l'experiència històrica de cooperació entre Rússia i Espanya en el camp de la política lingüística i educativa entre 1991 i 2019. En primer lloc, s'aborden els fonaments jurídics de la cooperació humanitària entre Rússia i Espanya, estudiant les relacions polítiques i culturals entre tots dos països des d'una perspectiva històrica. A continuació es presenten les direccions principals de la relació universitària entre Espanya i Rússia en l'actualitat, com són els programes de mobilitat per a estudiants, investigadors i docents (per exemple, el programa Erasmus+), els programes d'estudis conjunts de grau, màster i doctorat, o els programes d'estudis conjunts per a la formació complementària. Així mateix, s'aprofundeix en la interacció entre Rússia i Espanya en el camp de la cultura i de la promoció lingüística, analitzant el paper de les institucions públiques de tots dos països i prestant especial atenció al cas de l'Institut Ramon Llull. Metodològicament s'aplica el mètode sistèmic i tècniques de recerca històrica, com l'anàlisi i síntesi. Es consulta un ampli ventall de fonts en rus, espanyol i anglès, entre les quals es destaquen documents jurídics i normatius, documentació d'organismes estatals i educatius de Rússia i Espanya i documents personals, com a memòries o autobiografies de figures històriques, polítics i diplomàtics. En les conclusions s'assenyala que la participació d'estudiants i docents russos a Espanya és més activa que la dels seus homòlegs espanyols, tant a través dels programes d'intercanvi com de les dobles titulacions. Finalment, s'afirma que la relació rus-espanyola en el camp de la política educativa i lingüística compta amb importants arrels històriques i que, en l'actualitat, gaudeix d'un sòlid marc jurídic.