Análisis comparativo de las redes sociales de centros públicos y privados/concertados de Secundaria en Cantabria
Full text:
https://www.edutec.es/revista/in ...View/ Open
Education Level:
Document type:
Artículo de revistaEstadísticas:
View Usage StatisticsMetadata:
Show full item recordDate:
2022Published in:
Edutec : revista electrónica de tecnología educativa. 2022, n. 82, diciembre ; p. 349-365Abstract:
Se realiza un análisis sobre la integración y utilización de las redes sociales institucionales, como fuente de conocimiento y aprendizaje en el ámbito educativo, entre los Centros de Enseñanza Secundaria de Cantabria (públicos y privados/concertados), con el objetivo de verificar el estado de sus portales web y redes sociales (Facebook, Twitter, Instagram, YouTube, WhatsApp y TikTok), la actualización de sus hipervínculos, investigar la frecuencia de publicaciones realizadas y el tipo de respuestas ofrecidas a fin de determinar el nivel de competencial digital de los centros y, finalmente, ofrecer propuestas de mejora de acuerdo con los resultados obtenidos. Metodológicamente, se lleva a cabo a través de la evaluación comparativa del contenido publicado en las distintas webs y redes sociales, en la que participa una muestra de 92 centros (48 públicos y 44 privados/concertados). A través de la recogida de datos sobre indicadores de revisión de cada perfil (frecuencia, alcance, interacción y estrategias comunicativas) obtenidos durante un periodo de análisis de 7 meses y medio y, considerando las tres dimensiones de estudio y variables de observación: 1. Datos de los centros (nombre, dirección y titularidad), 2. Portal web (la web de la Consejería de Educación y la privada, así como la actualización de los blogs publicados en la plataforma) y 3. Redes sociales (frecuencia de publicaciones y vinculación a la web, ampliándose estas variables en Instagram, ya que es el principal objeto de estudio), se realiza una evaluación cualitativa, transfiriendo la información a dos tablas en Excel, una para los centros públicos y otra para los privados/concertados. Los resultados evidencian, respecto a los portales web, que todos los centros tienen un sitio otorgado por la Consejería de Educación, aunque la gran mayoría de los privados/concertados optan por una web privada. Asimismo, ambas titularidades descuidan la presentación de los hipervínculos de las redes sociales en sus webs institucionales. En cambio, se observa un aumento en el uso de las redes sociales como herramientas de comunicación, concretamente en primer lugar Facebook, seguida de Twitter y, por último, YouTube. En el uso de Instagram se destaca que el 54% de los centros públicos y el 84% de los privados-concertados tienen un perfil abierto, siendo estos últimos los que obtienen mejores resultados. Se concluye realizar estudios en centros educativos a fin de mejorar sus competencias digitales y potenciar las posibles vías de comunicación con su público objetivo.
Se realiza un análisis sobre la integración y utilización de las redes sociales institucionales, como fuente de conocimiento y aprendizaje en el ámbito educativo, entre los Centros de Enseñanza Secundaria de Cantabria (públicos y privados/concertados), con el objetivo de verificar el estado de sus portales web y redes sociales (Facebook, Twitter, Instagram, YouTube, WhatsApp y TikTok), la actualización de sus hipervínculos, investigar la frecuencia de publicaciones realizadas y el tipo de respuestas ofrecidas a fin de determinar el nivel de competencial digital de los centros y, finalmente, ofrecer propuestas de mejora de acuerdo con los resultados obtenidos. Metodológicamente, se lleva a cabo a través de la evaluación comparativa del contenido publicado en las distintas webs y redes sociales, en la que participa una muestra de 92 centros (48 públicos y 44 privados/concertados). A través de la recogida de datos sobre indicadores de revisión de cada perfil (frecuencia, alcance, interacción y estrategias comunicativas) obtenidos durante un periodo de análisis de 7 meses y medio y, considerando las tres dimensiones de estudio y variables de observación: 1. Datos de los centros (nombre, dirección y titularidad), 2. Portal web (la web de la Consejería de Educación y la privada, así como la actualización de los blogs publicados en la plataforma) y 3. Redes sociales (frecuencia de publicaciones y vinculación a la web, ampliándose estas variables en Instagram, ya que es el principal objeto de estudio), se realiza una evaluación cualitativa, transfiriendo la información a dos tablas en Excel, una para los centros públicos y otra para los privados/concertados. Los resultados evidencian, respecto a los portales web, que todos los centros tienen un sitio otorgado por la Consejería de Educación, aunque la gran mayoría de los privados/concertados optan por una web privada. Asimismo, ambas titularidades descuidan la presentación de los hipervínculos de las redes sociales en sus webs institucionales. En cambio, se observa un aumento en el uso de las redes sociales como herramientas de comunicación, concretamente en primer lugar Facebook, seguida de Twitter y, por último, YouTube. En el uso de Instagram se destaca que el 54% de los centros públicos y el 84% de los privados-concertados tienen un perfil abierto, siendo estos últimos los que obtienen mejores resultados. Se concluye realizar estudios en centros educativos a fin de mejorar sus competencias digitales y potenciar las posibles vías de comunicación con su público objetivo.
Leer menosEs realitza una anàlisi sobre la integració i utilització de les xarxes socials institucionals, com a font de coneixement i aprenentatge en l'àmbit educatiu, entre els Centres d'Ensenyament Secundari de Cantàbria (públics i privats/concertats), amb l'objectiu de verificar l'estat dels seus portals web i xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram, YouTube, WhatsApp i TikTok), l'actualització dels seus enllaços, investigar la freqüència de publicacions realitzades i el tipus de respostes ofertes a fi de determinar el nivell de competencial digital dels centres i, finalment, oferir propostes de millora d'acord amb els resultats obtinguts. Metodològicament, es duu a terme a través de l'avaluació comparativa del contingut publicat en les diferents webs i xarxes socials, en la qual participa una mostra de 92 centres (48 públics i 44 privats/concertats). A través de la recollida de dades sobre indicadors de revisió de cada perfil (freqüència, abast, interacció i estratègies comunicatives) obtinguts durant un període d'anàlisi de 7 mesos i mig i, considerant les tres dimensions d'estudi i variables d'observació: 1. Dades dels centres (nom, direcció i titularitat), 2. Portal web (la web de la Conselleria d'Educació i la privada, així com l'actualització dels blogs publicats en la plataforma) i 3. Xarxes socials (freqüència de publicacions i vinculació a la web, ampliant-se aquestes variables en Instagram, ja que és el principal objecte d'estudi), es realitza una avaluació qualitativa, transferint la informació a dues taules en Excel, una per als centres públics i una altra per als privats/concertats. Els resultats evidencien, respecte als portals web, que tots els centres tenen un lloc atorgat per la Conselleria d'Educació, encara que la gran majoria dels privats/concertats opten per una web privada. Així mateix, totes dues titularitats descuren la presentació dels enllaços de les xarxes socials en els seus webs institucionals. En canvi, s'observa un augment en l'ús de les xarxes socials com a eines de comunicació, concretament, en primer lloc, Facebook, seguida de Twitter i, finalment, YouTube. En l'ús d'Instagram es destaca que el 54% dels centres públics i el 84% dels privats-concertats tenen un perfil obert, sent aquests últims els que obtenen millors resultats. Es conclou realitzar estudis en centres educatius a fi de millorar les seves competències digitals i potenciar les possibles vies de comunicació amb el seu públic objectiu.
Es realitza una anàlisi sobre la integració i utilització de les xarxes socials institucionals, com a font de coneixement i aprenentatge en l'àmbit educatiu, entre els Centres d'Ensenyament Secundari de Cantàbria (públics i privats/concertats), amb l'objectiu de verificar l'estat dels seus portals web i xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram, YouTube, WhatsApp i TikTok), l'actualització dels seus enllaços, investigar la freqüència de publicacions realitzades i el tipus de respostes ofertes a fi de determinar el nivell de competencial digital dels centres i, finalment, oferir propostes de millora d'acord amb els resultats obtinguts. Metodològicament, es duu a terme a través de l'avaluació comparativa del contingut publicat en les diferents webs i xarxes socials, en la qual participa una mostra de 92 centres (48 públics i 44 privats/concertats). A través de la recollida de dades sobre indicadors de revisió de cada perfil (freqüència, abast, interacció i estratègies comunicatives) obtinguts durant un període d'anàlisi de 7 mesos i mig i, considerant les tres dimensions d'estudi i variables d'observació: 1. Dades dels centres (nom, direcció i titularitat), 2. Portal web (la web de la Conselleria d'Educació i la privada, així com l'actualització dels blogs publicats en la plataforma) i 3. Xarxes socials (freqüència de publicacions i vinculació a la web, ampliant-se aquestes variables en Instagram, ja que és el principal objecte d'estudi), es realitza una avaluació qualitativa, transferint la informació a dues taules en Excel, una per als centres públics i una altra per als privats/concertats. Els resultats evidencien, respecte als portals web, que tots els centres tenen un lloc atorgat per la Conselleria d'Educació, encara que la gran majoria dels privats/concertats opten per una web privada. Així mateix, totes dues titularitats descuren la presentació dels enllaços de les xarxes socials en els seus webs institucionals. En canvi, s'observa un augment en l'ús de les xarxes socials com a eines de comunicació, concretament, en primer lloc, Facebook, seguida de Twitter i, finalment, YouTube. En l'ús d'Instagram es destaca que el 54% dels centres públics i el 84% dels privats-concertats tenen un perfil obert, sent aquests últims els que obtenen millors resultats. Es conclou realitzar estudis en centres educatius a fi de millorar les seves competències digitals i potenciar les possibles vies de comunicació amb el seu públic objectiu.
Leer menos